La 8a edició del Lleida Canta ha reunit aquest matí més de 800 cantaires, provinents de 31 corals d'arreu de Catalunya, un esdeveniment musical que enguany s’ha celebrat a l’Horta de Lleida. Els cants han ressonat per les partides de Butsènit, Rufea, Mariola, Copa d’Or-Sot de Fontanet i Grenyana. Aquesta iniciativa, que s’organitza sota la coordinació de la Coral Maristes Montserrat i que compta amb el suport de l’Ajuntament de Lleida vol mostrar la realitat social, cultural, històrica i associativa de l'Horta, redescobrir aquest patrimoni verd que envolta la ciutat de Lleida i, alhora ser jornada per fomentar la coneixença entre els cantaires de diferents pobles i comarques.
“L’objectiu del Lleida Canta és donar vida a l’Horta i revalorar-la, convertint-la en un pol d’atracció, també des del punt de vista cultural. Aquest tipus d’iniciatives fusionen tradició i innovació, en què tothom suma. L’Horta és el símbol de l’estima que tenim cap a una de les parts que dóna més personalitat a la nostra ciutat”, ha explicat Fèlix Larrosa, que ha assistit a l’acte central de la trobada dels cantaires, que ha tingut lloc al Mercat Central de Fruites i Verdures.
L’aplec musical ha començat amb un esmorzar al Mercat Central de Fruites, on s’ha assajat el cant comú pel final de la jornada: “Som de l’Oest”, una peça del David Esterri adaptada a 4 veus, que ha dirigit el mateix autor lleidatà; “l’Himne del Lleida Canta” i, finalment, “Els Segadors”. Tot seguit, s’han fet cinc grups i una vintena d'autocars han desplaçat els assistents a cada una de les partides de l'Horta. Allí ha començat el passeig agrocultural i musical amb l’objectiu de descobrir sonoritats i també aquest pulmó verd de Lleida.
Els actors de l’Associació Hangar de Magraners han estat els encarregats d'ubicar els assistents a l'Horta i d'escenificar la història d’aquest indret tan singular de la capital de Ponent. El guió ha fet un recorregut en el temps, des de l’època musulmana fins a l’actualitat, aturant-se en diferents moments de la història de les partides.
Els punts de trobada musicals han estat els Horts de Rufea, l’Ermita de Santa Maria de Butsènit, el local social de Grenyana, al costat de l’Ermita, l’institut de Copa d’Or i Sot de Fontanet i el local social de Serrallarga.
Al migdia s’han tornat a reunir tots els cantaires per assaborir una cassola de tros al Mercat Central. Aquest espai també ha acollit un mercat de productes de l’Horta, format per 15 artesans.
L’aplec musical ha començat amb un esmorzar al Mercat Central de Fruites, on s’ha assajat el cant comú pel final de la jornada: “Som de l’Oest”, una peça del David Esterri adaptada a 4 veus, que ha dirigit el mateix autor lleidatà; “l’Himne del Lleida Canta” i, finalment, “Els Segadors”. Tot seguit, s’han fet cinc grups i una vintena d'autocars han desplaçat els assistents a cada una de les partides de l'Horta. Allí ha començat el passeig agrocultural i musical amb l’objectiu de descobrir sonoritats i també aquest pulmó verd de Lleida.
Els actors de l’Associació Hangar de Magraners han estat els encarregats d'ubicar els assistents a l'Horta i d'escenificar la història d’aquest indret tan singular de la capital de Ponent. El guió ha fet un recorregut en el temps, des de l’època musulmana fins a l’actualitat, aturant-se en diferents moments de la història de les partides.
Els punts de trobada musicals han estat els Horts de Rufea, l’Ermita de Santa Maria de Butsènit, el local social de Grenyana, al costat de l’Ermita, l’institut de Copa d’Or i Sot de Fontanet i el local social de Serrallarga.
Al migdia s’han tornat a reunir tots els cantaires per assaborir una cassola de tros al Mercat Central. Aquest espai també ha acollit un mercat de productes de l’Horta, format per 15 artesans.
En les anteriors edicions, Lleida Canta ha fet parada en diferents indrets i motius singulars: des de llocs emblemàtics de la ciutat de Lleida (2009), a sota els ponts (2010), a la Seu Vella (2011), als Pirineus (2012), al vi (2013), al Tricentenari (2014) i a l’Oli (2016). L’any 2015 no es va organitzar cap Lleida Canta, ja que les sis primeres edicions van tenir lloc a l’octubre i a partir de l’any passat ja es va fer a la primavera.
Les corals participants al Lleida Canta a l'Horta són les següents: el Conjunt de veus Amunt i a Ball del Centre Dalcroze, el Cor de Cambra Joliu, Coral Cants i Rialles, de l'Àrea de la Dona de Cappont, la Coral Estel del Cercle de Belles Arts, la Coral Llum de Veus de Pardinyes, la Coral Maristes Montserrat, la Coral Ressò de Sant Pere, el Cor Alegre de Lleida, la Schola Cantorum, L’UniCorn, el Cor Junedenc, la Coral l'Olivera de Castelldans, L’Orfeó Terrall de les Borges, L’Orfeó Veus del Camp d’El Soleràs, la Coral l'Espiga d’Or de Bellvís, la Coral Verge del Lliri de Vilanova de Bellpuig, la Coral Veus del Pla d’Urgell, l’Orfeó Renaixença de Mollerussa, la Coral Flors d'Urgell de Castellserà, l’Orfeó Belianenc, l’Orfeó Nova Tàrrega, la Coral Lacetània de Cervera, la Coral Casal Gent Gran de la Noguera, la Coral Signum de la Seu d’Urgell, l’Orfeó de Tremp, el Cor Scandicus d’El Masnou, la Coral Renaixença de Santa Perpètua de Mogoda, la Coral Luis Vuitton de Barberà del Vallès, la Coral del Joncar del Poblenou, la Coral Jove Sant Bartomeu de Casserres i la Coral Sant Bartomeu, també de Casserres.
Les corals participants al Lleida Canta a l'Horta són les següents: el Conjunt de veus Amunt i a Ball del Centre Dalcroze, el Cor de Cambra Joliu, Coral Cants i Rialles, de l'Àrea de la Dona de Cappont, la Coral Estel del Cercle de Belles Arts, la Coral Llum de Veus de Pardinyes, la Coral Maristes Montserrat, la Coral Ressò de Sant Pere, el Cor Alegre de Lleida, la Schola Cantorum, L’UniCorn, el Cor Junedenc, la Coral l'Olivera de Castelldans, L’Orfeó Terrall de les Borges, L’Orfeó Veus del Camp d’El Soleràs, la Coral l'Espiga d’Or de Bellvís, la Coral Verge del Lliri de Vilanova de Bellpuig, la Coral Veus del Pla d’Urgell, l’Orfeó Renaixença de Mollerussa, la Coral Flors d'Urgell de Castellserà, l’Orfeó Belianenc, l’Orfeó Nova Tàrrega, la Coral Lacetània de Cervera, la Coral Casal Gent Gran de la Noguera, la Coral Signum de la Seu d’Urgell, l’Orfeó de Tremp, el Cor Scandicus d’El Masnou, la Coral Renaixença de Santa Perpètua de Mogoda, la Coral Luis Vuitton de Barberà del Vallès, la Coral del Joncar del Poblenou, la Coral Jove Sant Bartomeu de Casserres i la Coral Sant Bartomeu, també de Casserres.
